Biologia felina

Reproducció

Els gats presenten períodes de zel al llarg de l’any que oscil·len entre sis o set dies. Durant aquest temps, els gats miolen més fort i orinen per marcar el seu territori, en canvi, les gates solen refregar-se sobre el terra tot aixecant la seva cua.
Resulta molt normal que, en aquesta època, els gats s’aparellin. El mascle s’apropa a la femella, la qual intentarà resistir-se a la còpula. Si el mascle és hàbil, aconseguirà mossegar-la per la part posterior del seu coll, immobilitzant-la i penetrant-la. En la còpula, la femella comença el procés d’ovulació: tenen censors nerviosos que activen el procés d’ovulació. Després de l’aparellament, les gates sovint es mostren agressives respecte els mascles. La gestació de la cria dura de 60 a 62 dies, tot i que pot arribar fins als 68. En la camada poden aparèixer d’1 a 8 cries. Per evitar la reproducció es pot esterilitzar o castrar els gats.

Parts del cos

BOCA

El gat és un animal cent per cent carnívor i, és per aquest motiu, que disposa d’una dentadura perfectament adaptada per a la captura i masticació de les petites peces que caça. A diferència del gos, el gat no disposa de grans molars trituradors, característics de l’alimentació omnívora.
El gat té 32 peces dentals que s’adapten a la perfecció a les necessitats alimentícies del felí.

ORELLES

Les orelles dels gats són d’una gran mobilitat gràcies als trenta-dos músculs que formen cada una d’elles. Pot bellugar cada orella independentment de l’altra, cosa que li permet moure el seu cos a una direcció i apuntar les orelles cap a una altra. Els felins tenen unes orelles molt expressives ja que també adopten postures especials que reflecteixen el seu estat d’ànim. El significat de les diverses posicions de les orelles és molt ric. Existeixen cinc senyals bàsics amb les orelles que mostren: relaxació, alerta, nerviosisme, defensa i agressió.

POTES

Les potes posteriors del gat són més llargues i fortes que les anteriors, permetent-li saltar hàbilment. Els gats són digitígrads i caminen movent les potes i mans del mateix costat al uníson. Gràcies als coixinets que presenta a les mans i a les potes, el gat pot caminar silenciós i sigil·losament. Les seves urpes són retràctils i poden estendre’s més enllà dels coixinets o tornar a desaparèixer mitjançant una simple contracció de certs músculs. Els coixinets dels membres del gat són extremadament sensibles i són utilitzats per investigar la textura, la mida i la forma dels objectes desconeguts.

PELATGE

El pelatge dels gats és molt variat, la seva llargada depèn de la raça, de la mateixa manera que el seu color. El gat muda el pèl aproximadament dues vegades a l’any. Aquest pelatge ofereix a l’animal, una eficaç protecció tèrmica, que es veu augmentada pel subpel, que forma una segona capa de pèls més fins.
Una característica del gat és la llepada del pèl per tal de que es mantingui polit, net i ben pentinat. Quan el gat es passa la llengua sobre el pèl, s’està assegurant una capa aïllant eficient contra el fred i la calor. Alhora, al no disposar de glàndules sudorípares, quan es llepa aconsegueix refrescar-se amb l’evaporació de la saliva. També el gat adquireix del seu pèl, després de mollar-se’l i prendre el sol, la vitamina D que no és capaç de produir per si sol. Finalment, quan un gat es llepa constantment el pèl és signe d’estrès i, si ho fa després d’una situació de perill, representa tranquil·litat.

CUA

Els gats tenen 244 ossos, i la majoria d’aquests es troben a la cua. Una de les millors maneres de saber què està pensant un gat, és observant la seva cua.

Sentits

Els cinc sentits del gat, propis d’un depredador, estan dissenyats per caçar i acabar amb les seves preses. Tots els seus òrgans estan adaptats per detectar qualsevol moviment i so que percebin al seu voltant.

OÏDA

L’oïda és un dels sentits més desenvolupats en comparació amb els humans. Els gats romanen sords fins a la cinquena setmana, temps durant el qual es desenvolupa plenament aquest sentit. La seva capacitat auditiva els permet captar, sense dificultat, diversos sons a la vegada. Les seves orelles capten el so particular dels rellotges (tic-tac), quatre vegades més fort que l’home.

VISTA

Després de néixer, els gats passen entre 8 i 10 dies sense apreciar el seu entorn. Quan obren els ulls, aquests destaquen per l’intens color que presenta el seu iris.
Aquests felins no tenen limitacions visuals durant el dia i, quan arriba la nit, les seves capacitats són cinc vegades més bones que les humanes. Pot veure sota la claror més dèbil, ja que els seus ulls estan dissenyats per aprofitar qualsevol tipus de llum. Aquests òrgans contenen un considerable número de cèl·lules receptores de llum; no obstant, aquesta condició els hi resta netedat. La seva vista és la d’un caçador i posseeix un camp visual molt més ampli que el de l’home.

OLFACTE

Els gats tenen sentit de la territorialitat i marquen els seus dominis amb olors, que alhora serveixen per advertir als altres felins de la seva àrea. L’olfacte del gat, a més de ser molt bo, posseeix un òrgan addicional, l’òrgan de Jacobson, a la part interior i superior de la boca, que li permet, un cop recollits els olors de l’aire sobre la llengua, quan es prem sobre l’òrgan de Jacobson, assaborir els olors.

GUST

Dels cinc sentits, el gust és un dels menys desenvolupats i més selectius. Les cries de gat neixen amb un bon paladar, però aquesta capacitat sensorial disminueix amb l’edat.
Les papil·les gustatives es troben a la punta, als costats i a la base de la llengua, però no són sensibles al sabor dolç. La llengua del felí consisteix en un múscul versàtil i molt sensible, que utilitza per subjectar la presa i per rentar-se.

TACTE

El gat és extremadament sensible al tacte i cada pèl del seu cos respon a la vibració més lleugera. Aquest sentit està centrat als coixinets que posseeixen les seves potes i que actuen com veritables sensors, de la mateixa manera que els seus bigotis. Els gats gaudeixen d’un sisè sentit, que els permet intuir perills naturals com, per exemple, notar l’acostament d’una persona enemiga. Els científics busquen l’explicació d’aquesta gran capacitat en els bigotis dels gats.