Història i mitologia

La domesticació del gat no es remunta a èpoques tan antigues com la del gos, ja que l’home primitiu no coneixia el gat, i si s’havia creuat amb ell, en els boscos, el considerava un carnívor perillós en el que no s’hi podia confiar. Aquest felí vivia a les copes dels arbres comportant-se com un depredador anàleg al tigre o a qualsevol altre animal ferotge.
No se sap exactament quina va ser la primera cultura en domesticar-los, encara que sempre s’ha associat Egipte o alguna altra cultura predecessora, com els inicis de la domesticació del gat (a partir del gat salvatge africà). Les restes més antigues de Felis silvestris daten de fa 9500 anys trobades a Xipre juntament amb els ossos d’un ser humà que demostra la forta relació entre l’home i el gat. Ara bé, sempre s’ha relacionat Egipte com els inicis de la domesticació del gat, fa 4000 anys. Durant aquella època, servien per mantenir a les rates i ratolins allunyats dels seus graners i d’aquesta manera no danyaven les collites. De mica en mica, es van anar convertint en animals sagrats, especialment a Bubastis (ciutat de la deessa Bastet), on s’han donat els exemples més antics que es coneixen dels gats en la mitologia. Eren uns animals tant adorats que el càstig per matar a un d’ells era la mort i quan això succeïa els egipcis es rapaven les celles en mostra de dol. Fins i tot, alguns d’aquests animals s’embalsamaven i posteriorment es momificaven en llocs sagrats.
No solament a Egipte s’han fet troballes de gats sinó també a l’Àsia Occidental (en forma d’imatges gravades sobre pedres) i a l’Àsia Menor (estatuetes que representaven dones amamantant a gats). Els grecs, coneixedors del valor del gat com a caçador, en van robar una parella que, portada a Grècia, va estendre la raça a la resta d’Europa.
Els gats van tenir una existència més que satisfactòria fins que l’Església (durant l’edat Medieval), va començar una terrible persecució contra ells, ja que veia el gat com el responsable de tots els mals i es pensava que eren familiars de les bruixes. És per aquest motiu que se’ls cremava vius o se’ls tirava des dels edificis alts durant les festivitats. L’aniquilament va ser de tal magnitud que quan la Pesta Negra va envair Europa quedaven molt pocs exemplars per combatre les rates, les principals propagadores d’aquesta plaga. Al 1400 l’espècie felina va estar a punt d’extingir-se, però a partir del segle XVIII, va tornar a adquirir part del seu prestigi i no únicament va ser utilitzat com a caçador, sinó que gràcies a la seva bellesa, es va fer protagonista en quadres i escultures. Actualment, l’Església Catòlica ha considerat al gat com un animal domèstic com qualsevol altre i ha declarat sants patrons d’aquests animals. També és un dels dotze animals que formen el zodíac vietnamita i el calendari xinès.