dilluns, 18 de maig del 2009

El gat en la literatura

El camí del gat en la literatura es remunta en temps immemorables. Herodot va ser el primer, fa 2500 anys, en escriure un text inspirat en el gat. A partir de llavors, el gat va acompanyar a l’home a través de gran quantitat d’històries, poesies, novel·les i contes relacionats amb el misteri, la màgia i la fantasia pròpies d’aquest animal. Sens dubte, el gat ha tingut una gran influencia en diversos escriptors. El text més conegut en tot el món és El gat amb botes, de Charles Perrault.
Sempre vinculat a mags i bruixes, el seu enigma el va fer protagonista d’alguns dels millors llibres de terror: Els gats de Ulthar, de Howard Phillips Lovecraft i el famós El gat negre, d’Edgar Allan Poe. També Rudyard Kipling va escriure un conte anomenat El gat que caminava sol, sense oblidar-nos de la magnífica novel·la Alicia al país de les meravelles, de Lewis Carrol. Dins la literatura francesa destaquen Charles Pierre Baudelaire amb Le chat i Sidonie-Gabrielle Colette amb Chattes.
En la literatura espanyola, sobresurten Federico García Lorca amb la seva “Canción novísima de los gatos”; “Oda al gato”, de Pablo Neruda i, finalment, Jorge Luis Borges amb “A un gato”.

ODA AL GATO
(...) El hombre quiere ser

pescado y pájaro,
la serpiente quisiera tener
alas, el perro es un león
desorientado,
el ingeniero quiere ser
poeta,
la mosca estudia para
golondrina,
el poeta trata de imitar la
mosca,
pero el gato
quiere ser sólo gato
y todo gato es gato
desde bigote a cola,
desde presentimiento a
rata viva,desde la noche hasta sus
ojos de oro. (...)

Pablo Neruda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada